El risc de calmar els infants amb el mòbil

Us volem fer resò una reflexió sobre el risc de tranquil·litzar els nostres fills i filles utilitzant el mòbil, amb un interessantíssim article publicat al Diario Sur el passat 28 de març, que ens proporciona el nostre company Enric. La gran majoria de nosaltres, per no dir tots, en algun moment o un altre hem donat el nostre smartphone o tablet als nostres fills/es, perquè estiguin quiets i parin de molestar. Perquè ens trobem en un espai públic com ara un restaurants, una sala d’espera de metges, dentistes,… o parlant amb els amics en un bar i volem parar de cop i volta la “rabieta” que està fent els nostre fill/a. Li donem el mòbil i paren els crits i sorolls. Però realment estem fent el correcta? Estem perdent una gran oportunitat per ensenyar al nostre fill/a a entendre que hi ha moments per jugar i d’altres per estar en silenci i que les seves “rabietes” no tenen sentit en aquell moment? NO us perdeu aquest article i reflexionem entre tots si en fem un bon ús.

Los riesgos de calmar a los niños con el móvil

Objecció de consciència a les proves de primària

Com ja es fer el curs passat, des de la FAPAC s'està demanant a les famílies que exercim el nostre dret a l'objecció de consciència no portant als nostres fills i filles a escola els dies de realització de les proves de tercer i de sisè de primària de la LOMCE. El departament d'ensenyament ha programat les proves de tercer entre el 18 i el 30 d'abril i les de sisè pel 4 i 5 de maig. A més, en concret en la convocatòria de les proves de sisè, heu de tenir en compte que el Ministeri ha publicat un real decret (RD 1058/2015, de 20 de novembre) pel qual es regulen les característiques de les proves de sisè. Aquesta norma, ha estat recorreguda davant del Tribunal Constitucional, pel Govern de la Generalitat el passat 15 de març, sense sentència fins al moment. Podeu trobar tota la informació referent a aquest tema a la web noalalomce.net Cal tenir en compte que el NO FER les proves de tercer i sisè de la LOMCE no té conseqüències jurídiques ni administratives per a les famílies, ni per a les criatures, ni per als mestres, ni per a les direccions. Són avaluacions que no atorguen cap títol ni són determinants per poder continuar els estudis: no fer les proves no implica cap conseqüència acadèmica per als nostres fills i filles.  El curs passat 1035 famílies de tot Catalunya van exercir amb èxit el seu dret a l’objecció de consciència a la LOMCE.

Festa dels tonis 2016

Benvolgudes famílies,

El proper diumenge 24 d’abril es celebra a Calldetenes la Festa del Tonis.

Ens hem proposat de participar-hi com a Ampa.

Posarem a la disposició de les famílies de l’escola algun carruatge per tal que petits i no tant petits puguem passejar-nos pel poble.

Llogar el carruatge té un cost que assumirem majoritàriament Ampa i Ajuntament, però demanem a totes les persones que vulgueu passejar-hi una aportació 1€.

Què heu de fer si voleu pujar al carruatge?

Doncs ..

    1-   empleneu la  inscripció  que trobareu en aquest formulari (últim dia dimecres dia 20 d’abril)

    2-   passeu per recepció de l’escola i pagueu 1€ per persona . En aquest moment se us farà entrega del passi o passis. (últim dia dimecres 20 d’abril)

    3-   Ens trobarem a partir de les 11:15h del diumenge 24 per organitzar-nos i començar el passant. (porteu els passis)

Robòtica

Alguns dels alumnes de l'extraescolar de robòtiva varen participar en una competició a Olot.
Aquí en teniu algunes imatges!!!

Des d'aquí, tots els pares, mares i tutors de l'escola, volem arribar a la familia d'en Jordi amb l'esperança de poder donar conhort al buit que ara els envaeix. 

Que el plor vagi fent fora el desconsol i que trobeu força en el seu record.

Estenc la mà i no hi ets. Però el misteri d'aquesta teva absència se'm revela més dòcilment i tot del que pensava. No tornaràs mai més, però en les coses i en mi mateix hi hauràs deixat l'empremta de la vida que visc, no solitari sinó amb el món i tu per companyia, ple de tu fins i tot quan no et recordo, i amb la mirada clara del qui estimen sense esperar cap llei de recompensa.

Miquel Martí i Pol

Espais Debat Educatiu Calldetenes

Deures i repeticions

La Plataforma Educació és Futur ens proposa un cafè debat

ROBOLOT

Bona experiència a tot l'equip!!! 

37è Premis Literaris de Calldetenes

En podeu condultar les bases al lloc web de l'Ajuntament de Calldetenes

Deu consells per eviatar la dependència dels infants de les pantalles

També d el'Alba Castellví us recomanem aquest altre article

Deu consells per evitar la dependència dels infants a les pantalles

Alba Castellví. Barcelona.

 

/ 1.04.2016

Alba Castellví, sociòloga i educadora, publica avui a Núvol un article sobre els perills que comporta l’adicció dels nens a les noves tecnologies. L’autora del bestseller Educar sense cridar (Angle editorial) exposa aquí un decàleg per orientar els pares davant la dependència dels fills a les pantalles.

1. Fixar un horari d’ús de l’ordinador que no interfereixi amb cap activitat familiar. Si no s’usa en aquella franja de temps, no s’usa.

2. Fixar un temps d’ús de l’ipad. El nen pot triar en quina franja farà ús d’aquest temps (sempre que no interfereixi en activitats familiars). L’anunciarà i els pares garantiran que es respecta. Si no es respecta, l’endemà no es pot utilitzar.

3. Fixar uns espais per a l’ús del mòbil. Per exemple: la sala d’estar i la cuina. Fixar una hora límit als vespres, a partir de la qual es tanca el wifi. No hi ha possibilitat d’utilitzar el mòbil durant els àpats (el dels pares tampoc, esclar!).

4. Controlar els continguts que es baixen d’internet. Aplicar protocols de seguretat per a menors.

5. Decidir prèviament quins programes volen mirar. El millor és oferir-ne una selecció prèvia feta per nosaltres i deixar que triïn. I deixar la pantalla quan acabi el programa.

6. Mirar els programes de televisió amb els fills, almenys una part, per tal de poder-ne comentar en altres moments el to i alguns continguts i així transmetre els nostres valors.

7. Apagar totes les pantalles durant les estones dels àpats.

8. Impedir que hi hagi pantalles a l’habitació particular.

9. Encarregar-li que sigui ell qui apagui els aparells quan l’estona s’acabi. No fer-ho nosaltres.

10. Buscar junts activitats no digitals per gaudir amb els fills: proporcionar fonts de plaer lluny de les pantalles.

Blog d’Alba Castellví

Steve Jobs, Pau Riba i les criatures addictes Alba Castellví. Barcelona. / 31.03.2016

Avui Vilaweb ha publicat un article d'Alba Castellví sobre la responsabilitat que tenim com a pares i mares pel que fa a l'ús d'aparells electrònics per part dels fills. 

Alba Castellví és mare d’un noi i d’una noia. També és sociòloga i educadora, i ha treballat de mestra i mediadora de conflictes comunitaris i familiars. Actualment fa d’educadora, de formadora de mediadors en màsters i imparteix conferències i tallers per a pares i mares. Ara acaba de treure un llibre, Educar sense cridar (Angle Editorial), en què aborda precisament el tema de l’educació. En aquest article, ens explica quina responsabilitat tenen els pares en l’educació dels fills, especialment en l’ús dels mòbils i les tauletes.

Un nen amb una tauleta digital | Foto: Pixabay

L’Steve Jobs no deixava que el seu fill remenés ordinadors. El Pau Riba diu que quan ho va saber va pensar: “Quina barra”. Ell és de l’opinió que això de “crear les maquinetes” és fer néixer un conflicte a casa dels altres: “Ells creen les maquinetes i Déu sabrà. Quina barra”. Resulta que el problema li toca de prop, perquè el seu fill de tretze anys està tan “absolutament enganxat a les pantalletes” que “ni menja”, explica en una entrevista a Vilawebque li va fer Andreu Barnils.

Hi ha una munió pares i mares preocupats pel mateix que el Pau Riba. L’enganxament a “les pantalletes” és difícil de gestionar. Fins aquí, la cosa no té gaire interès (és qüestió de buscar maneres de gestionar-lo, que se’n troben si es busquen —aquí us proposem unes quantes idees). L’interessant de la qüestió és que el “pensador” digui que Steve Jobs és un barrut pel fet de crear ginys que no vol que toqui el seu fill.

Jo també faig coses que no poso a l’abast dels meus fills perquè penso que no són convenients per a ells, i les faig amb la consciència i l’orgull de fer coses útils i bones per a la meva societat. Els periodistes que expliquen la guerra i la maldat segurament tampoc posen la versió adulta de la informació a l’abast dels seus nens, perquè no estan en condicions de processar-la emocionalment i els podria causar biaixos irreparables. I dubto que els creadors de sèries com Joc de Trons o Dexter animin els seus fills de 10 anyets a compartir-les amb els amics.

L’Steve Jobs —i molts treballadors de Silicon Valley que també restringeixen la tecnologia a casa— actua responsablement pel que fa als seu fills. Saben molt bé quins són els riscos d’ordinadors, iPads, mòbils i altres pels infants i esperen que tinguin una edat prudencial per exposar-los a aquests riscos, quan tinguin més maduresa neurològica i, sobretot, quan la seva ment hagi estat ja estructurada pels estímuls de la realitat analògica.

El que feia l’Steve Jobs ho podem fer tots. És més: si ho feia ell, tenint les “maquinetes” i les “pantalletes” més a l’abast que ningú, més ho hem de poder fer els altres, dic jo. A més, ell no ho va amagar pas: era públic, la seva decisió va ser coneguda, els diaris van publicar aquesta informació. No és cert que generés un problema i se’n desentengués: va donar a conèixer la seva política de no posar a l’abast del nen allò que ell mateix produïa. Cap advertència pot ser millor per als pares respecte al que han de fer amb els seus.

Per què no ho fem? Doncs perquè no volem assumir la responsabilitat de posar límits, ja que costa, i molt, sostenir el desgast de mantenir-los. És més senzill donar la culpa a les circumstàncies de l’entorn. Com és que el fill del Pau Riba està enganxat a les pantalletes de l’Steve Jobs (ep, com molts dels nostres)? Doncs perquè no ha fet com ell. Ha decidit que és més fàcil o potser (per la via hippie?) més respectuós amb els desitjos del nen donar-li accés lliure a la tecnologia. En aquest cas, la llibertat del nen de satisfer el desig entra en contradicció amb l’esclavatge de l’addicció.

On comença i acaba la responsabilitat dels pares a l’hora de permetre o restingir? La barra de l’Steve Jobs acaba on comença la responsabilitat del Pau Riba. I la responsabilitat del fill del Pau Riba és del seu pare i la seva mare, almenys pel que fa a l’exposició del nen a allò que creuen que li pot convenir o perjudicar. Perquè, oi que no culpem l’Erica Lust de ser una barruda per fer cinema porno accessible a públics de totes les edats, sinó que evitem que els nostres fills en consumeixin? Val a dir que no tinc cap simpatia per l’Steve Jobs, a qui no conec de res, i sí pel Pau Riba, que a més a més admiro profundament com a poeta i músic. Ara, les coses com siguin… Som els pares i mares els responsables de limitar el que passa a casa nostra. L’anècdota posa en evidència el problema social amb el concepte de responsabilitat. Tot un tema per a continuar.